Todo dependerá de la velocidad con la que actúe el Vaticano. Si el papado impone que las diócesis catalanas siguan permaneciendo a España será un buen momento para crear una iglesia catalana.
Y cuando digo una nueva iglesia me refiero a algo parecido al anglicanismo.
Cuidado, la nueva constitución debe declarar Catalunya como estado laico.
En fin todo, este preámbulo viene porque la conferencia episcopal española vive todavía en el franquismo, las diócesis catalanas están bajo la influencia de la española, como prueba, 4 de los 10 obispos no son catalanes.
La cuestión es que no se han adherido al manifiesto por el derecho a decidir, no estamos hablando de independencia, y eso que los titulares de las diócesis de Girona y Solsona, así como el abad de Montserrat, Josep M. Soler, se han mostrado partidarios de la celebración de una consulta.
Los que sí lo han hecho son 55 entidades católicas entre las que figuran: la junta directiva de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), los jesuitas de Catalunya, la Fundació Claret, la Escola Pia de Catalunya, la Fundació Joan Maragall-Cristianisme i Cultura, los carmelitas descalzos de Catalunya y Baleares, Justícia i Pau, el Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (Iscreb), y la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, la Germanor Obrera d'Acció Catòlica-HOAC, Vedruna Catalunya Educació, la Fundació Hospitalitat Mare de Déu de Lourdes, y la confederación de asociaciones de madres y padres de escuelas cristianas.
Esta es la carta que las entidades han entregado a la Molt Honorable Sra. Núria de Gispert, Presidenta del Parlament de Catalunya. Está en el idioma del Països Catalans, pero no es muy difícil de entender, en todo caso, está el google traductor (sí, también está el catalán...)
Membres de diverses entitats catòliques hem coincidit darrerament en la preocupació per la situació del nostre país, Catalunya, i per l’atzucac jurídic i polític que està vivint, especialment arran de la sentència del TC, que va mutilar l’Estatut d’Autonomia elaborat en aquesta cambra i referendat pel poble de Catalunya. I un atzucac que comporta conseqüències negatives per a les persones no es pot perllongar indefinidament.
També hem coincidit a defensar, des de la nostra inspiració en el pensament social cristià -i avalats per la doctrina social de l’Església-, que la millor manera de superar aquesta situació és retornar la veu al poble. Davant els reptes que avui afronta Catalunya, només podem admetre respostes democràtiques. No són acceptables les solucions autoritàries, i cal denunciar i actuar contra qualsevol amenaça que es faci en aquest sentit.
La doctrina social de l’Església, amb caràcter universal i al més alt nivell, reconeix i defensa els drets dels pobles, que considera una extensió dels drets humans aplicats a les comunitats nacionals. Entre aquests drets, hi ha el dret de decidir sobre el propi futur i sobre la forma política en què es vol organitzar la nació. És a dir, el dret a l’autoderminació.
Pel seu costat, els bisbes de Catalunya, en reiterades ocasions, han donat fe de la realitat nacional de Catalunya. Per la qual cosa, des d’aquests ensenyaments, només hi cap defensar la plena legitimitat del dret a l’autodeterminació aplicat a la nació catalana.
Per tot això, avalats per tots aquests pronunciaments dels nostres pastors, un grup d’entitats, a l’inici d’aquest mes d’octubre, vàrem formular una crida a les institucions i grups catòlics o d’inspiració cristiana a defensar aquest Dret a decidir i a fer-ho col·lectivament i pública mitjançant l’adhesió al Pacte Nacional pel Dret a decidir.
30 dies després d’aquesta crida, us lliurem a vos, com a representant de la sobirania del poble de Catalunya que resideix en aquest parlament, una primera relació de 55 entitats, o grups d’entitats, que se sumen a aquesta adhesió i que volen fer-la pública com a testimoni de compromís amb aquest poble. Us agraïm ben sincerament, Sra. Presidenta, que ens hagueu obert les portes d’aquesta institució per poder testimoniar aquest compromís. La crida seguirà oberta i ben segur que encara seran més les entitats que s’hi adheriran.
Som aquí una petita representació dels milers de persones que formen part d’aquestes entitats de filiació o inspiració cristiana i que aporten especificitat, sensibilitats i tradicions ben diverses. Organitzacions religioses, institucions diocesanes i entitats laïcals de tota mena ens hem aplegat entorn aquest objectiu. Per això, dues veus més completaran el sentit que aquest acte té per a tots nosaltres.
Ya ven, ¡cuánto odio hay en las palabras y qué cosas más extrañas piden...!
¿Derecho a decidir? ¿Por qué? |
La cuestión es que, la ultra franquista secta conferencia episcopal, que ampara a violadores de niños y a 13tv, están en contra de derechos tan elementales.
Muy buena imagen no tiene la iglesia... |
1 comentario :
Tu lo has dicho.... " viven en la época del franquismo ".
Publicar un comentario