Sí, EspaÑa roba als catalans, siguin unionistes o independentistes, a tots ens roba a mans plenes.
L’any 2019, el dèficit de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic de l’Estat es va situar en 20.196 M€, un import equivalent al 8,5% del PIB català. Així ho indica el darrer càlcul de la balança fiscal elaborat pel Departament d’Economia i Hisenda, segons el qual Catalunya va aportar a l’Estat el 19,6% dels seus ingressos totals, mentre que només va rebre el 13,4% de les despeses efectuades en el conjunt de l’Estat.
El càlcul s’ha elaborat amb el suport i assessorament de persones expertes de prestigi internacional en hisenda pública i balances fiscals.
Durant la seva intervenció, el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha qualificat el “maltractament econòmic” de l’Estat envers Catalunya de “sistemàtic, endèmic i deslleial”. Al seu parer, aquest dèficit “afecta el moll de l’os de la capacitat del país per fer política i les possibilitats de progrés i benestar de tota la gent que hi viu”. En aquest sentit, ha assegurat que “si Catalunya disposés dels impostos que es recapten al país, la Generalitat podria invertir gairebé 2.700 euros addicionals per ciutadà”.
Giró ha posat de manifest que el sistema de finançament s’està convertint en “un procediment de control polític per sotmetre un país que vol fer sentir la seva pròpia veu”, en lloc de ser un mecanisme just d’assignació dels recursos disponibles, i ha fet notar que aquest greuge s’ha anat repetint al llarg de la història. “Fa més de 35 anys que els catalans paguem pràcticament un delme (diezmo) a Espanya, i no sabem ben bé a canvi de què”, ha advertit. De fet, el conseller ha precisat que els 20.196 milions d’euros representen el 53% del pressupost anual de la Generalitat o, dit d’una altra manera, l’equivalent al pressupost que el Govern català ha destinat aquest any als departaments de Salut, Educació i Drets socials.
Finalment, el conseller ha lamentat que el Govern espanyol no hagi facilitat les dades necessàries per poder fer possible el càlcul de les balances fiscals, per la qual cosa una part de la despesa territorialitzada de l’Estat s’ha hagut d’estimar, i ha demanat al PSC que intercedeixi davant la ministra Montero, que va es va negar a donar-les per evitar retrets entre les comunitats autònomes. “Estic segur que ningú al PSC creu que s’hagi de sacrificar la transparència per evitar enfrontaments imaginaris”, ha reblat, després de recordar que aquest grup parlamentari va votar a favor de la moció del 2008 i de la Llei del 2012 sobre la publicació de les balances fiscals.
Per la seva banda, la catedràtica d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB), Núria Bosch, ha defensat i avalat com a experta externa els criteris metodològics que s’han utilitzat en l’elaboració de les balances fiscals. Pel que fa als dos mètodes de càlcul possibles (càrrega-benefici i flux monetari), Bosch ha explicat que, tot i que les dues aproximacions estan avalades per la teoria de la Hisenda Pública i s’utilitzen internacionalment, “posem més èmfasi en l’aproximació del flux monetari perquè és una dada més objectiva”. Aquest sistema “comptabilitza la despesa allà on es fa, allà on es territorialitza. Els ingressos es tenen en compte allà on s’originen, on hi ha el fet imposable”. A més, el càlcul del flux monetari “demostra l’impacte econòmic que té en un territori l’acció del sector públic”. En canvi, “en l’aproximació càrrega-benefici s’han de fer moltes hipòtesis”, ha conclòs.
La subdirectora general de Finançament i Sostenibilitat Financera, Montse Bassols, que ha estat l’encarregada de presentar l’estudi, ha destacat que, en aquesta aproximació del 2019, han fet servir “la mateixa metodologia dels últims anys, que és la validada pels experts” i que, en el cas de la despesa que no tenien territorialitzada, “hem agafat el pes que tenia cada un dels programes de l’Estat el 2015 i el 2016 i hem aplicat aquests percentatges a cada un dels programes de despesa”. Bassols també ha fet notar que l’estudi s’ha fet de l’exercici 2019 perquè “si preníem com a referència els anys 2020 o 2021, l’impacte de la pandèmia podia haver afectat el resultat”.
El resultat de la balança fiscal forma part de la documentació preceptiva que acompanya l’Avantprojecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya. La balança mostra la diferència entre la despesa que el sector públic estatal realitza en un territori i el volum d’ingressos que obté d’aquest territori, i amb els quals finança el conjunt de la seva despesa pública. Existeix dèficit fiscal quan els ingressos obtinguts en un territori superen les despeses que es destinen a aquest territori, és a dir, quan hi ha una sortida neta de recursos.
El càlcul de la balança s’elabora tenint en compte diferents conceptes: els ingressos i despeses de la Seguretat Social, el volum d’inversió executada per l’Estat i els ingressos i despeses territorialitzades de l’Estat i els seus organismes i entitats. Tanmateix, per a l’any 2019 una part de la despesa territorialitzada s’ha hagut d’estimar, ja que des de l’any 2016 el Govern espanyol no publica ni tramet a la Generalitat una part de les dades necessàries per fer el càlcul de la balança. En el cas d’aquestes dades no disponibles (aproximadament una quarta part del total), i d’acord amb les recomanacions del grup d’experts que va elaborar la metodologia de càlcul de la balança, s’ha optat per imputar les despeses del 2019 d’acord amb la mitjana dels percentatges d’imputació dels exercicis 2015 i 2016, que són els darrers en què el Govern espanyol va facilitar les dades necessàries per fer el càlcul.
 |
| Conseller Giró. |
