Un altre dels molts errors del 2017 va ser no fer-se fort on l'independentisme sabia que era majoritari.
Barcelona i el seu cinturó vermell sempre han tingut el problema que les seves alcaldies han estat hostils a l'independentisme, a més d'una població majoritàriament emigrant i colona.
És per això que potser una fórmula hauria estat la de l'èxode de Taiwan, replegar-se i fer-se fort on l'independentisme sabia que era molt predominant. En definitiva, millor ens hauria anat si la independència s'hagués aconseguit amb adhesions comarcals i municipals i traslladar el Govern, per exemple, a Girona.
Hi haurà molta gent que dirà allò que "o tot o res" de la mateixa manera que encara alguns diuen que Catalunya no estarà completa fins que sigui "de Salses a Guardamar, de Fraga a Maó..."
Bé, la qüestió és que la realitat del 2017 feia que Girona i Lleida fossin perfectes per implementar la República.
Una Girona que a les eleccions del 2015 havia votat independentisme en un brutal 64,63% per un 27,09% que només representava l'espanyolisme més ranci (PP+PSOE+C's). Resultat que pràcticament es va mantenir el 2021.
A Lleida un 63,31% i també gairebé el mateix el 2021.
Per tant, era fàcil fer-s'hi forts i esperar esdeveniments. Cert que la resta de Catalunya estaria en un “155” mentre Girona-Lleida demanaven ser reconeguts internacionalment. El temps hauria anat contra EspaÑa. I amb dos problemes a resoldre...
Compte, perquè segurament altres municipis i comarques fora de la demarcacions provincials de Girona i Lleida s'haguessin anat adherint...
Fixeu-vos en el mapa comarcal de les eleccions del 2021:
Veient el mapa és lògic pensar que cada cop el territori hagués estat més homogeni i més difícil de controlar per a EspaÑa, havent d'enviar soldats i policies a cada comarca o municipi fronterer amb els problemes de convivència que això hagués representat.
Possiblement Catalunya quedaria al final dividida entre la nova República i els que els espanyols anomenen Tabarnia. D'acord, "vale" i què?
Estic convençut que aquesta política de territoris ocupats com Israel (no opino qui faria el paper d'israelites i qui el de palestins) hagués provocat al final que Madrid i Girona-Lleida s'haguessin assegut en una taula per pactar un referèndum homologable.
Però, si no hagués estat així -i imaginant lo pitjor- a EspaÑa no li hauria quedat cap altra que enviar tancs a Girona i a Lleida, cosa que també hauria mobilitzat la comunitat internacional. Potser sí que aleshores hauria estat realitat l'ajuda russa...
O també queda la possibilitat que finalment Girona-Lleida es quedessin durant anys com a República de Catalunya i només enfrontats amb EspaÑa per veure qui pot utilitzar el nom (tal com va passar amb Macedònia) i potser ens toqués dir-nos temporalment República de la Catalunya del Nord .
La resta seria més política ficció, no sabem si a curt o llarg termini tota Catalunya s'adheria a Girona-Lleida, però la qüestió és que almenys tindríem una llar on poder anar a viure. Una Catalunya del Nord que veuria créixer el seu PIB i la seva qualitat de vida fent frontera amb una Catalunya espanyola on continuaria havent-hi un 45% d'independentisme i, compte, perquè a Tarragona els independentistes van guanyar el 2021(un 51%)...
No va passar amb Irlanda? Encara que aquesta vegada el nom del Nord seria per als independentistes en comptes dels unionistes.
En fi, veient les represàlies, l'espoli fiscal i el continu atac a la llengua catalana, millor tenir, per a la nostra supervivència, una República de Catalunya del Nord que res.
Però estic ben segur que hi haurà molts acomplexats que aquesta idea no els agradarà perquè pensaran que deixaria penjat a massa gent... Doncs potser seria un esperó per revelar-se o anar-se'n.
Ens va faltar estratègia, ens va faltar tàctica, el pla bo era aquest.
