Y sin límite del 3%.
Además, se debería contabilizar el voto en blanco y, en el caso de que sacara un escaño, reducir el número de representantes de la cámara en esa cantidad.
El voto nulo también debería calcularse pero, en este caso, solo para el reparto proporcional, nunca otorgándole o restando un diputado a la cámara.
Al tratarse de porcentaje de diputados sobre los votos, el número que sacaría cada partido es muy probable que nunca fuera entero. Lo lógico sería otorgar a los restos más altos los diputados sobrantes (si hubiera empate, al partido con más votos).
Como ustedes saben, estos han sido los resultados finales contando el voto del extranjero:
Por lo tanto, en un sistema proporcional (en una única circunscripción catalana) y contando toda la participación, el resultado hubiera sido:
C's: 34,102 = 34 diputados.
JxCat: 29, 139 = 29
ERC: 28,759 = 29
PSC-PSOE: 18,642 = 19
Comuns: 10,029 = 10
CUP: 5,999 = 6
PP: 5,705 = 6
Pacma: 1,190 = 1
Recortes 0: 0,316 = 1
PMJ: 0,0177 = 0
Blanco: 0,597 = Blanco
Nulo: 0,494 = Nulo
Ya ven, C's -que tanto se queja- hubiera obtenido 2 diputados menos...
El PACMA sacaría 1
Habrían 5 picos a repartir que se lo llevarían CUP, ERC, PP, PSC y Recortes 0 (aunque lo más legal sería que se lo llevara el "blanco" y hubiera solo 134 diputados en el Parlament...).
Los grupos serían:
Independentistas (JxCat, ERC y CUP): 64
Unionistas (C's, PSC, PP y Recortes 0): 60
Derecho a decidir (Comuns, PACMA): 11
Posibles mayorías...
izquierdas-antisistema-animalistas (ERC+PSC+Comuns+Recortes0+CUP+PACMA = 66
centro-derecha-ultraderecha (JxCat+PP+C's) = 69
Completamente ingobernable...
Por lo tanto, es evidente que C's quiere un cambio electoral a su medida...
15 comentarios :
-Per què Espanya té aquesta actitud? Fixa’t la diferència amb els corsos. Aquests han guanyat i Macron ja els ha convidat a París a “parlar-ne”. Per què no passa això a l’Estat Espanyol? Quin és el problema? Per què són incapaços de dialogar?
-Espanya, en aquest sentit, té dos problemes. Em va bé que citis el cas recent dels corsos pel que et diré ara. Mira, Macron pot estar d’acord o no amb els corsos, però tots ells són ciutadans de la República. Són iguals davant la República. I Macron és el president de tots els ciutadans. A Espanya, en canvi, som súbdits. Aquí tenim una monarquia que el dia tres d’octubre va dir “a por ellos”. Macron pot pactar amb els corsos perquè són ciutadans; amb un súbdit no s’hi pacta mai. Ho comencem a entendre?
-Sí, molt contundent i molt explícit. I el segon problema d’Espanya?
-Segle XX: 10 anys de dictadura de Primo de Rivera, tres anys de guerra civil, 40 anys de dictadura franquista. Més de la meitat de segle sota una dictadura. Què esperes? La bèstia continua aquí, no s’ha eliminat, i a sobre el rei l’ha despertat. Què vols pactar amb aquesta gent? Et pensaves que respectarien les lleis? Ens pensàvem que no usarien la força?
-Com volen que ens en sentim còmodes en un estat així? Sí, ja ho sé, som súbdits i les dictadures…
-Bernat. Catalunya està en guerra amb Castella des de fa segles, segles! Germanies, segadors, 1714, carlinades, guerra civil, dictadures… Si Extremadura volgués el pacte fiscal el tindrien sense cap problema, una altra cosa és que els extremenys el volguessin. Però nosaltres no el tindrem mai perquè patim espoli fiscal. Nosaltres no som ciutadans de la República espanyola, som súbdits de la monarquia borbònica, i com a tals som tractats. Em vas captant?
-Així, què hem de fer? Hi ha esperança?
A es demana un segon cafè
-Sí. Primer punt: Estem canviant Catalunya, i està canviant molt, i ningú s’ho esperava. Han marxat les grans empreses regulades per l’Estat, i darrera d’aquestes les grans fortunes. Això és un desastre? No, estem creant un territori sense lobbies, d’empreses productives i no de paràsits. Un país endreçat i nou. Estem fent una nova revolució, i per això els nord-americans, els alemanys, els francesos i tots aquests no marxen. I saps per què? Pel nostre talent. I això ens ho deien tots els ambaixadors que oficialment ens visitaven a Palau. Tenim talent, i això és important. Espanya, en canvi, es troba com Argentina: tindrà molts problemes en un futur immediat. Té un deute estratosfèric, una crisi d’identitat, pensions que perillen, la democràcia que justeja, molta desigualtat social, institucions que se salten les lleis, policies que peguen els seus ciutadans… Espanya s’està argentinitzant: és un gran país, té de tot, però no té mecanismes vàlids i eficients per repartir la riquesa. I això passa també a Espanya. Aquesta classe extractiva o com li vulguis dir parasita l’estat i arramba amb tot el que pot. Són patriotes de la seva butxaca. Els importa molt poc el patiment dels seus ciutadans. Però Catalunya va fent un altre camí, el seu camí. El que passa és que els canvis ara mateix no els perceps, però s’estan produint. La societat catalana d’avui ja no té res a veure amb la de principis del segle XXI, i no han passat ni 17 anys.
Els canvis requereixen d’un temps per a què es facin inevitables
A vegades ens cal perspectiva per entendre el present, i per aquest motiu us convido a fer un exercici de ficció històrica.
Imaginem-nos un nen que neix l’any 1900 a Londres. El pare és advocat i la mare ajuda en una llar d’infants. Classe mitjana. Sense problemes econòmics. Londinencs de tota la vida, són actius socialment i ben relacionats. El fill és esperat i neix en un bon moment (vital, econòmic) per als pares.
En aquesta època la capital britànica és el centre del més gran imperi mai imaginat que s’estén des de la Índia fins a Sudàfrica passant per Canadà i Austràlia. En total, més de 450 milions de súbdits i una extensió territorial de 29.500.000 km² que supera fins i tot el llarg període de domini romà. Per tant, podem considerar que néixer a Londres en aquesta època és una sort. Ser londinenc en aquesta època és la millor notícia per als pares i per a l’infant. Ets al centre del món i, per tant, ciutadà de la metròpoli més rica, dinàmica, cosmopolita, culte i universal; ets on es decideixen i regeixen els destins de milions de persones i governs de terres llunyanes. Aquest infant és un autèntic privilegiat.
Doncs bé, resulta que quan aquest infant celebra el seu 40è aniversari està amagat en un refugi aeri perquè els alemanys estan bombardejant la capital britànica. I només han passat quatre dècades! Poc després, ja casat i amb dues filles, el protagonista d’aquesta història veu com occident es divideix entre comunistes i capitalistes, i això ja no es modificarà mai. Segur? No pas, el nostre amic encara té temps de veure com l’URSS es desfà, Alemanya es reunifica i les repúbliques bàltiques s’independitzen. I si hagués viscut uns anys més instal·lat a la seva caseta de Londres situada en un barri ara ple d’immigrants hindús hauria contemplat atònit un referèndum d’autodeterminació d’Escòcia salvat pels pèls.
Així doncs, què en queda d’aquell Regne Unit de l’any 1900? Què en queda del Londres de 1900? Què en queda d’aquella societat on va néixer el nostre protagonista? Res, només cendres. El Regne Unit ha perdut part d’Irlanda, tot el seu imperi, milions de súbdits, ha marxat d’Europa, reté Escòcia sabent que ja la té mig perduda i James Bond ja no fuma.
Amics i amigues, només han passat 117 anys, i el món d’aquell infant ha patit tal transformació que es fa completament irreconeixible. Explico això perquè ni estem a les portes de la independència ni Espanya podrà ja mai més recuperar Catalunya. I això és així perquè els canvis requereixen d’un temps per a què es facin inabastables… i inevitables!
Paciència, perseverança, perspectiva.
Barnat Deltell
Demolidor informe dels 12 observadors internacionals que van visitar Catalunya a les eleccions del 21D
http://www.cataladigital.cat/2017/12/29/demolidor-informe-dels-12-observadors-internacionals-que-van-visitar-catalunya-a-les-eleccions-21d/
Molt bo.
‘Guilleries’: grups de mossos s’organitzen per a resistir al 155
VilaWeb publica, en exclusiva, els comunicats del grup clandestí que lidera, dins els Mossos, la reacció a les conseqüències del cop d'estat
https://www.vilaweb.cat/noticies/guilleries-grups-de-mossos-sorganitzen-per-a-resistir-el-155/
¡¡¡BRUTAL EL VÍDEO!!! ¡SUPER-PEDOGOGICO!
¿Por qué los PAÍSES PEQUEÑOS son MÁS RICOS?
https://youtu.be/c7u_9t55Gl8
El día que nos libremos de la rémora española entonces veréis lo que es crecer, y vivir bien.
Las putas subvenciones y estar dentro de España es lo que hunde Andalucía. Si se tuvieran que buscar la vida seguro que serian ricos, pero como los mantienen los catalanes es mejor tocarse los cojones, y no montar empresas, o emigrar.
Los madrileños de mierda no nos pueden dejar que seamos independientes, porque si dentro de 5 años somos mucho más ricos que ahora, esos que ahora ponen la bandera española, y gritan "soy apañol, apañol", se ponen a hacer cadenas humanas todos los fines de semana, y en cuatro días en España no queda más Madrid, y un año después sólo el palacio de la Zarzuela.
Hablando de banderas, el ayuntamiento de Palma, Illes Balears, ha decidido tomar medidas serias contra la exhibición continua de banderas rojigualdas. De hecho, sigue habiendo residentes que olvidan que el "Día" de la hispanidad terminó hace más de dos meses.
El eurocomisario Oettinger recomienda dar más competencias a Cataluña
El político alemán aconseja fijarse en sistemas de gobiernos europeos en los que las regiones tienen una Constitución propia
El eurocomisario para la Planificación Financiera y Presupuestos, Günther Oettinger, recomienda al gobierno español dar más competencias a Cataluña para resolver el conflicto. En declaraciones en la edición de la revista 'Der Spiegel' publicada este sábado, el político alemán, miembro de la CDU de la canciller Angela Merkel, aconseja "desde la perspectiva alemana" mirar sistemas gubernamentales como Austria o Alemania, donde las regiones tienen una Constitución propia y responsabilidades en presupuestos, el sistema escolar o el poder judicial. En esta línea, Oettinger dice que mediante un "debate constructivo" se han obtenido "buenas experiencias".
http://elmon.cat/politica/leurocomissari-oettinger-recomana-donar-mes-competencies-catalunya
👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻 Buenísimo
Es el futuro, tener al politico mas cerca para controlarlo mejor y economias mas dinamicas y agiles a los cambios. Considerandome ancap me hace feliz lo rapido que vamos hacia eso :)
Yo abogaria por un estado pequeno asociado a Espana con absoluta independencia, ejercito propio, control inmigratorio y una fiscalidad muy muy baja (se que esto es dificil por la idiosincracia catalana) pero seria divertido ver el flujo de capital y empresas hacia Cataluna. Justicia poetica.
Por Iñaki Anasagasti (*)
¿Quién puede defender que el “Ministerio de Cultura” haga un gasto anual por cada español de 47 euros y por cada catalán sólo de 5 euros?
¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?
¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?
¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20 mil millones de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno?
¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20 kilómetros de autovías mientras que en Madrid se hayan terminado cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316 euros por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198 por andaluz, 894 por madrileño,574 por aragonés y 407 por castellanomanchego.
¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?
Con la dependencia de Catalunya con respecto a España, nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.
España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.
(*) Periodista, escritor, legislador, dirigente del Partido Nacionalista Vasco (PNV).
https://youtu.be/c7u_9t55Gl8 ¿Perqué els paisos petits son més rics? Potser complementa l'anterior?
No creo que Espanya accepte a Catalunya como un estado asociado y ademas con ejercito propio. Por otro lado, si dejan de robarte 16.000 millones de Euros cada anyo, puedes hacer una rebaja de impuestos sin perder calidad en los servicios y ademas pagar la deuda.
En dos palabras... cojo nudo.
Publicar un comentario