Uns 15.000. 11.000 a la provincia de Barcelona. Muy difícil cambiar algún escaño. La que estaba más cerca era la CUP con unos 3.000 votos de diferencia para ganar uno.
Tot somniant, permeteu-me fer unes divagacions ..... si a les properes eleccions es pogues consolidar una sola candidatura que aplegues tots els partits que fossin independentistes, aleshores es podria dur a la practica una DUI i el mon tornaria a mirar-nos, sabent que aquest cop tindriem molt mes del 50% dels vots de la ciutadania catalana.
Aleshores ningú fora de Nyordia i els seus super-aliats, podrien negar l'obvietat. L'estat espanyol s'hauria de doblegar i comencar a negociar el repartiment de bens. Veurem en els propers anys com el neofeixisme s'encen i la població, passada la "pandèmia", surt al carrer a reclamar treball, pa i mesures. Mesures que l'estat espanyol no pot ni podra assumir, tret de la repressió.
Pero aquest no es el tema que voldria exposar. Deixeu-me explicar que he raonat aquest mati quan encara romania entre llençols:
Al rei emèrit li queden 4 dies. Em breu alguna "malaltia natural" el traura(n) de l'escenari i la casa reial espanyola intentara rentar-se la cara, passant pagina amb un funeral d'estat i mirant de guanyar-se la simpatia de la turba mitjancant la separació matrimonial de Felipe i Letizia aixi l'abdicació com a rei, per cedir la corona a sa filla, en dos anys vista. Aquest succedani de reina no esta preparada per governar, com no ho estan ni ho han estat els seus pares.
Aquesta seria la darrera carta que emprarien els borbònics i el seu establishment per fer el possible l'apuntalament del regim del 1978. Pero si les meves suggestions son correctes, seria mes o menys el temps que al Marroc li caldria per entrenar les seves forces terrestres i ocupar Ceuta i Melilla. Tot just acabats els dos anys d'educació de la futura reina de Nyordia a Gales, hi hauria una crisis d'estat amb un vei; vei qui recuperaria part del seu territori annexionat, aixi com ho varen fer els nyordos amb ells i amb nosaltres. Una mica de la seva propia medicina. La perdua de territori Africa, exaltaria el patriotisme nyordo i de retruc les pressions sobre els seus aliats de l'OTAN (Anglaterra entre ells) per tal que actuessin i d'altre banda que retornessin Gibraltar. Les tensions entre aliats faria que les relacions bilaterals amb el Regne Unit (ja fora de a UE) es malmetessin encara mes, donada la negativa del Govern Gibraltareny i de la cambra dels Lords a cedir territori Britànic sense el vist i plau dels autòctons del Penyo i simplement per que els nyordos volen fer una re-lectura del Tractat d'Ultrech, despres de perdre territori "nacional" en terres africanes.
El malestar general per la perdua de territori, la incapacitat dels poders de l'estat i la monarquia, en no poder fer front a aquesta contingència, aixi com la precarietat econòmica, laboral i social nyorda, farien que hi hages un terrabastall a tots els nivells. L'OTAN no defensaria Nyordia, Israel aplaudira les accions del pais alauita donades les bones relacions que hi te amb ell, la UE no intervindria mes que com a moderador reconeixent les dues colonies espanyoles com territori Marroquí i demanant moderació a la part mes perjudicada, que seria Nyordia. L'exaltació patriòtica contra la monarquia, els progressistes i la UE faria aleshores que la dreta (fascio/extrema/moderada) canviessin el color polític del parlament.
Quan pitjor millor ..... per a nosaltres. Mes galetes rebria Nyordia des de fora en mostrar les seves entranyes sense embuts. La repressió contra nosaltres tot just hauria comencat, donat que fins que no exhaurissin la nostra independència via DUI, aquesta no s'aturaria. Es mes, preveig que les accions contra nosaltres i els atacs s'incrementarien en ser un adversari indefens. Tant mateix les insinuacions de que la desfeta de Nyordia seria culpa dels "Rojos i dels Progres", podrien fer fins i tot que els UP, CUP, PSC i ERC es persignessin pel que els hi podria caure al damunt si hi hages un cop d'estat, en cas que la dreta unida arribes a gobernar Nyordia sota una bandera d'extrem patriotisme pero de fons feixista i nacionalsocialista.
Si aquest fos el cas, despres de la DUI la violència nyorda es faria patent a casa nostre, desfogant la rabia continguda per tots els mals que patirien a les espanyes. Igual a com succeís durant la "Setmana Tragica", a l'agost del 1909. En aquesta ocasió, estariem sols o des de Europa intervindrien per evitar una segona setmana per recordar? Ningu, en una EU en crisis voldria un tic de Balcanització, i menys amb Nyrodia, de qui alguns n'estan molt i molt farts.
Si la meva lògica no va errada i els esdeveniments es succeïssin com els albiro, la DUI vindria de la ma d'aquells que ara la volen i també de molts que a dia d'avui no la desitjen (amb DUI o sense). Seria una oportunitat pel renaixement Socialisme Català qui va treure el cap despres de la mort de la momia, i el ressorgir de la defensa del territori davant un adversari que no se'l reconeixeria com a part integrant de Catalunya, sino com a territori encara a conquerir i sotmetre.
Recordeu que va dir en Josep Maria Mainat a en Iceta, quan li va recordar que en el naixement del PSC, despres de la dictadura, va participar en la constitució de les bases d'aquest partit i la seva fita era enfocada en l'autodeterminació? En el seu moment hi va haver un ressorgiment del socialisme català, pero en el decurs dels anys posteriors el varen anar prostituint i proscrivint els qui com a detractors, oferien carteres, engrunes i ossos des de Madrid a canvi d'obediència i fidelitat.
Tal com en A.Deulofeu va preveure i ressaltar al seu llibre "Les Matemàtiques de la Historia", la desfeta de Nyordia sera aquesta decada. Sera d'aquesta manera?
També cap la possibilitat que Nyrodia es reformi, que pagui el deute, que s'obri a tenir-nos com a bons veins, que el feixisme espanyol desaparegui, i que tot d'una els nyordos ens vegin com a iguals, ...... No se, tot es somniar i divagar!!
Dicen que simplemente los 77.000 votos del PdCat se hubieran sumado a los 567.000 de Junts serían serían 644.000 y tendrían 37 diputados y no solo 32. El PSC, y Vox perderían 2 cada uno, y ERc y la CUP ganarían 1 cada uno, con lo que en vez de tener 74 diputados tendríamos 81 diputados independentistas.
Amb la meitat dels vots del PDeCat hagués guanyat el de Lleida al PSC i un de Barcelona a ERC, o a l'inrevés. I Illa no seria cap "guanyador", es quedaria sense premi Arrimadas.
Tinc entès que, en un pacte a tres amb ERC, els Comuns no volien saber res de JxCat, i per tant no va haver-hi pacte a la Diputació. Aleshores ERC va demanar a JxCat que els fes un regal i els cedís la Diputació a ERC+Comuns; òbviament la resposta va ser no. Evident, en política no es fan regals, es pacta, i si no es pacta amb un es pacta amb un altre. Curiosament aquests, els Comuns, diuen que veten qualsevol pacte amb JxCat mentre demanen a PSC i ERC que superin vetos creuats. Tot molt coherent.
Ese cálculo no lo hice yo, sino que lo he encontrado ya hecho. Pero bueno, en cualquier caso Junts habría ganado de calle, y habría muchos más diputados independentistas.
15 comentarios :
Amb els vots de l,extranger tindrem 51,2
Quants vots falten per escrutar de l,extranger ?
Uns 15.000.
11.000 a la provincia de Barcelona. Muy difícil cambiar algún escaño. La que estaba más cerca era la CUP con unos 3.000 votos de diferencia para ganar uno.
Fora bo analitzar quants escons haguès tingut Junts amb els hipotètics vots del Pecat.
Tot somniant, permeteu-me fer unes divagacions ..... si a les properes eleccions es pogues consolidar una sola candidatura que aplegues tots els partits que fossin independentistes, aleshores es podria dur a la practica una DUI i el mon tornaria a mirar-nos, sabent que aquest cop tindriem molt mes del 50% dels vots de la ciutadania catalana.
Aleshores ningú fora de Nyordia i els seus super-aliats, podrien negar l'obvietat. L'estat espanyol s'hauria de doblegar i comencar a negociar el repartiment de bens. Veurem en els propers anys com el neofeixisme s'encen i la població, passada la "pandèmia", surt al carrer a reclamar treball, pa i mesures. Mesures que l'estat espanyol no pot ni podra assumir, tret de la repressió.
Pero aquest no es el tema que voldria exposar. Deixeu-me explicar que he raonat aquest mati quan encara romania entre llençols:
Al rei emèrit li queden 4 dies. Em breu alguna "malaltia natural" el traura(n) de l'escenari i la casa reial espanyola intentara rentar-se la cara, passant pagina amb un funeral d'estat i mirant de guanyar-se la simpatia de la turba mitjancant la separació matrimonial de Felipe i Letizia aixi l'abdicació com a rei, per cedir la corona a sa filla, en dos anys vista. Aquest succedani de reina no esta preparada per governar, com no ho estan ni ho han estat els seus pares.
Aquesta seria la darrera carta que emprarien els borbònics i el seu establishment per fer el possible l'apuntalament del regim del 1978. Pero si les meves suggestions son correctes, seria mes o menys el temps que al Marroc li caldria per entrenar les seves forces terrestres i ocupar Ceuta i Melilla. Tot just acabats els dos anys d'educació de la futura reina de Nyordia a Gales, hi hauria una crisis d'estat amb un vei; vei qui recuperaria part del seu territori annexionat, aixi com ho varen fer els nyordos amb ells i amb nosaltres. Una mica de la seva propia medicina. La perdua de territori Africa, exaltaria el patriotisme nyordo i de retruc les pressions sobre els seus aliats de l'OTAN (Anglaterra entre ells) per tal que actuessin i d'altre banda que retornessin Gibraltar. Les tensions entre aliats faria que les relacions bilaterals amb el Regne Unit (ja fora de a UE) es malmetessin encara mes, donada la negativa del Govern Gibraltareny i de la cambra dels Lords a cedir territori Britànic sense el vist i plau dels autòctons del Penyo i simplement per que els nyordos volen fer una re-lectura del Tractat d'Ultrech, despres de perdre territori "nacional" en terres africanes.
El malestar general per la perdua de territori, la incapacitat dels poders de l'estat i la monarquia, en no poder fer front a aquesta contingència, aixi com la precarietat econòmica, laboral i social nyorda, farien que hi hages un terrabastall a tots els nivells. L'OTAN no defensaria Nyordia, Israel aplaudira les accions del pais alauita donades les bones relacions que hi te amb ell, la UE no intervindria mes que com a moderador reconeixent les dues colonies espanyoles com territori Marroquí i demanant moderació a la part mes perjudicada, que seria Nyordia. L'exaltació patriòtica contra la monarquia, els progressistes i la UE faria aleshores que la dreta (fascio/extrema/moderada) canviessin el color polític del parlament.
Quan pitjor millor ..... per a nosaltres. Mes galetes rebria Nyordia des de fora en mostrar les seves entranyes sense embuts. La repressió contra nosaltres tot just hauria comencat, donat que fins que no exhaurissin la nostra independència via DUI, aquesta no s'aturaria. Es mes, preveig que les accions contra nosaltres i els atacs s'incrementarien en ser un adversari indefens. Tant mateix les insinuacions de que la desfeta de Nyordia seria culpa dels "Rojos i dels Progres", podrien fer fins i tot que els UP, CUP, PSC i ERC es persignessin pel que els hi podria caure al damunt si hi hages un cop d'estat, en cas que la dreta unida arribes a gobernar Nyordia sota una bandera d'extrem patriotisme pero de fons feixista i nacionalsocialista.
Si aquest fos el cas, despres de la DUI la violència nyorda es faria patent a casa nostre, desfogant la rabia continguda per tots els mals que patirien a les espanyes. Igual a com succeís durant la "Setmana Tragica", a l'agost del 1909. En aquesta ocasió, estariem sols o des de Europa intervindrien per evitar una segona setmana per recordar? Ningu, en una EU en crisis voldria un tic de Balcanització, i menys amb Nyrodia, de qui alguns n'estan molt i molt farts.
Si la meva lògica no va errada i els esdeveniments es succeïssin com els albiro, la DUI vindria de la ma d'aquells que ara la volen i també de molts que a dia d'avui no la desitjen (amb DUI o sense). Seria una oportunitat pel renaixement Socialisme Català qui va treure el cap despres de la mort de la momia, i el ressorgir de la defensa del territori davant un adversari que no se'l reconeixeria com a part integrant de Catalunya, sino com a territori encara a conquerir i sotmetre.
Recordeu que va dir en Josep Maria Mainat a en Iceta, quan li va recordar que en el naixement del PSC, despres de la dictadura, va participar en la constitució de les bases d'aquest partit i la seva fita era enfocada en l'autodeterminació?
En el seu moment hi va haver un ressorgiment del socialisme català, pero en el decurs dels anys posteriors el varen anar prostituint i proscrivint els qui com a detractors, oferien carteres, engrunes i ossos des de Madrid a canvi d'obediència i fidelitat.
Tal com en A.Deulofeu va preveure i ressaltar al seu llibre "Les Matemàtiques de la Historia", la desfeta de Nyordia sera aquesta decada. Sera d'aquesta manera?
També cap la possibilitat que Nyrodia es reformi, que pagui el deute, que s'obri a tenir-nos com a bons veins, que el feixisme espanyol desaparegui, i que tot d'una els nyordos ens vegin com a iguals, ...... No se, tot es somniar i divagar!!
... Y que hará ahora Junts en la Diputació?
Els tontos de tv3 diuen que l,independentisme treu el 50,7 perque no compten primaries i fnc, perquè ? Es el 51% i no 50,7%
Dicen que simplemente los 77.000 votos del PdCat se hubieran sumado a los 567.000 de Junts serían serían 644.000 y tendrían 37 diputados y no solo 32. El PSC, y Vox perderían 2 cada uno, y ERc y la CUP ganarían 1 cada uno, con lo que en vez de tener 74 diputados tendríamos 81 diputados independentistas.
A sus órdenes...
https://spaincrisis.blogspot.com/2021/02/que-hubiera-pasado-si-todos-los-votos.html
Moltes gràcies Jordi!
Amb la meitat dels vots del PDeCat hagués guanyat el de Lleida al PSC i un de Barcelona a ERC, o a l'inrevés. I Illa no seria cap "guanyador", es quedaria sense premi Arrimadas.
Tinc entès que, en un pacte a tres amb ERC, els Comuns no volien saber res de JxCat, i per tant no va haver-hi pacte a la Diputació. Aleshores ERC va demanar a JxCat que els fes un regal i els cedís la Diputació a ERC+Comuns; òbviament la resposta va ser no. Evident, en política no es fan regals, es pacta, i si no es pacta amb un es pacta amb un altre.
Curiosament aquests, els Comuns, diuen que veten qualsevol pacte amb JxCat mentre demanen a PSC i ERC que superin vetos creuats. Tot molt coherent.
He fet els càlculs i no em surten com tu dius, serà més com diu en Jordi al post enllaçat.
Ese cálculo no lo hice yo, sino que lo he encontrado ya hecho. Pero bueno, en cualquier caso Junts habría ganado de calle, y habría muchos más diputados independentistas.
Publicar un comentario