El poble català sempre estarà disposat quan els seus polítics sol·licitin ajuda. Segurament tocarà sortir més vegades al carrer.
Els patriotes catalans ens haurem de manifestar a favor del nou Estat.
Defensar-lo...
Però això ja vindrà...
Ara, una vegada més, hem de sortir a celebrar la nostra derrota perquè d'aquí a uns anys celebrem (en una altra data) la victòria de la llibertat. I llavors mai més els catalans no celebrarem haver perdut les nostres llibertats.
Aquest diumenge cal sortir amb les estelades per recordar els nostres polítics que han de complir el mandat de les urnes. No hem de demostrar més vegades que som majoria. El Parlament ha de declarar la independència de Catalunya. Després tindran tot el nostre suport per a la defensa de les nostres llibertats davant d'un Estat opressor que és molt probable que no sàpiga perdre.
Com deia, aquest diumenge també se celebra la festa de la llibertat que suposa desitjar un Estat propi més modern, lliure i obert.
Al català se li ofereix l'oportunitat de crear una constitució i unes lleis pròpies del segle XXI, ben diferent de l'estat espanyol que es mostra incapaç de variar un ordenament reaccionari, demodé i hereva del franquisme. Amb anacròniques monarquies i despeses inútils.
El fonamentalisme d'una constitució que és l'aliment de vividors i estafadors perversos. Éssers abjectes que abdueixen una població que es conforma a canvi de subsidi.
Els catalans no volem estar subjugats per una Castella pueril, estèril, franquista i corrupta que només ha prosperat quan ha espoliat altres pobles.
Una "Meseta" de matolls incapaç d'adaptar-se als avenços de la civilització.
Prou!, ja n'hem tingut prou!, portem massa temps sent perseguits i espoliats. A l'era d'internet i de la fracasada globalització els ganduls i els mal·leants no tenen lloc al planeta. Per això que ningú esperi ni confiï que els catalans tornem a mantenir una societat de "hidalgos". El qui no tingui capacitat de progrés i de sacrifici que desaparegui o que se suïcidi.
Els catalans ens trobem encallats davant d'un Estat en contra i d'una vegada per totes volem saber què implica tenir un Estat a favor. Volem treballar per al nostre futur i només acceptarem ajudar els que desitgin integrar-se a la nostra societat i estil de vida...
No cal ser gaire llest per adonar-se'n que el futur d'EspaÑa és negre, inviable. A les portes de la seva enèsima fallida. Però ara ja no li queden colònies ni cabdills que els submergeixi a l'edat mitjana.
Un Estat inventat, sense futur, ni il·lusió, ni carisma. Sense referents democràtics per honrar. EspaÑa ha embogit, qualsevol indici de seny fa temps que va desaparèixer en tertúlies borratxes d'odi i de catalanofòbia.
Un país de guerracivilistes en què el més lògic hauria estat que després de la contesa s'hagués partit en dos com el Vietnam o Corea o com la Xina i Taiwan...
Però no va ser així, el maleït sàtrapa va oprimir el poble vençut fins a convertir-lo en un "pelele". Només així s'explica que el partit socialista sigui un calc amorf de la dreta franquista.
EspaÑa no té solució -ni la desitja- i per això els catalans volem martxar i oblidar –com més aviat millor– aquest maleït infern què ens han obligat a patir.
Massa segles hem aguantat i és possible que haguem traït la memòria dels valents catalans que van donar la vida fa 300 anys.
Una societat, la catalana, que Franco va diluir a base d'emigració majoritàriament analfabeta i de treballadors de baixa qualificació.
Després de diverses dècades hem vist que el dictador va fer bé la seva feina... Tot just 1 de cada 10 desplaçats econòmics es va integrar.
I el que és terrible és que aquesta gent pugui votar en un territori que no és el seu i que ni tan sols s'ha guanyat aquest dret.
Per sort, els seus fills i néts sí que han sabut valorar l'esforç que va fer el poble català perquè els seus ancestres sortissin de la misèria més absoluta.
Així que, per darrera vegada, reunim-nos aquest diumenge, fem que la nostra festa remogui l'úlcera dels fatxes de Madrid. Aconseguim una vegada més que les portades de dilluns estiguin plenes de bilis.
I nosaltres a lo nostre, no hi ha ningú que pugui impedir que siguem lliures.
En fi, aquest diumenge és la nostra festa, un anhel, una il·lusió que ja els agradaria tenir altres nacions i territoris més enllà del Riu Sénia.
Res ni ningú els impedeix intentar el mateix...
VISCA CATALUNYA LLIURE!