L'11-S tots al carrer ben emprenyats.

Per fi una manifestació com ha de ser, sense mosaics, ni fletxes, ni vies que creuen tot el pais.

Demà no serà una festa, no hi ha res a celebrar, ja n'hi ha prou de nens i nenes amb cares pintades i castells... 

Fart d'eslògans i frases divertides... 

Aquest 11 de setembre cal anar amb cara de mala llet. 

Per la repressió 

Pels exiliats 

Per l'espionatge 

Per la catalanofòbia rampant. 

Per l'espoli de 20.000 milions a l'any. 

Pel sabotatge econòmic continuat que patim els catalans. 

Per la manca d'inversió premeditada que patim. 

I també peli inútils que hi ha al Govern de la Generalitat. 

Prou ja de somriures i jocs florals...! 

A més a més, l'11 de setembre és un enterrament, és la caiguda de Barcelona. L'inici d'una repressió que va comportar l'abolició de les institucions catalanes, dels Tres Comuns de Catalunya; la imposició del castellà, el tancament de les universitats... 

El Decret de Nova Planta perpetrat amb tot el càstig possible pel Borbó. Un monarca abjecte que va tenir la gran idea de tancar les set universitats de Catalunya; volia el poble submís, ignorant i parlant castellà. 

El mateix que no va complir les capitulacions torturant i decapitant el general Moragues, el cap del qual va penjar durant 12 anys al Portal del Mar. 

Doncs això, res a celebrar, cal anar amb cara de mala llet, crits i insultar. 

No aconseguirem mai la independència estant a bones amb EspaÑa, ni amb Europa. Ni tenint un Govern col·laboracionista i submís. 

Una rebel·lió del poble que passi fins i tot per sobre de l'actual poder polític català.