Todo lo que ha venido después ha sido una pantomima. Un malmeter propio de pusilánimes.
Con el régimen de represión solo hemos visto en Catalunya desunión de los políticos y de las asociaciones que fueron capaces de hacer una cadena humana de 400 km o manifestaciones con participación millonaria...
Y, desgraciadamente, división (+desvinculación) en la calle.
La que fue la unión independentista ahora se ha convertido en facciones amargas:
Independentistas que votan partidos independentistas.
Independentistas que votan a partidos independentistas que ciudadanos independentistas dicen que no son partidos independentistas.
Independentistas que no votan y punto.
Independentistas que prefiere que manden partidos españolistas en Catalunya.
Independentistas que dicen que no hay –ni hubo– jamás partidos independentistas.
Independentistas que no votan como castigo de que haya un partido independentista que es de ultraderecha.
Independentistas que se la cogen con papel de fumar...
Es decir, mayoritariamente una pandilla de listos que no tienen la menor idea de lo que es actuar con un mínimo de inteligencia o estrategia.
La táctica ha desaparecido porque la bilis ha ganado a la materia gris.
¡MUERA LA INTELIGENCIA, VIVA LA BILIS!
Nadie entiende ya que no hay que dar jamás gobernabilidad a España o que no es bueno que nos gobierne en Catalunya un Illa. Cualquier reflexión sobre ello te convierte en un traidor...
Pero, al menos, si das gobernabilidad, hazlo por un concierto económico. Pero te saldrá alguien diciendo: "NO, INDEPENDÈNCIA O RES!".
 |
| Foto sacada de viquipèdia |
Massa gent contrariant-se fora del pensament únic que alguns creuen que hauria d'existir. I és possible que jo ara mateix em contradigui amb això. Prova que ja no em veig capaç de continuar...
A més, ja no val la pena seguir amb tant ressentit i rancuniós independentista (jo el primer).
No és contra ningú, vaig fer el que vaig poder i ho deixo.
A partir d'ara potser obriré el bloc de tant en tant i escriuré alguna cosa sense la pressió de fer-ho diàriament. Revisaré alguns posts per si val la pena reeditar-los i actualitzar-los.
Aquí us deixo doncs aquest arxiu de 10.134 posts (amb aquest) i 15,6 milions de visites.
Queden enrere aquests dies de bogeria en què aquest bloc tenia 30.000 entrades diàries (amb un octubre del 2017 sublim amb gairebé 900.000 visites en un mes) i articles llegits per 350.000 persones...
Com em va dir l'advocat d'aquest bloc: "si no et van detenir llavors ja no ho faran..."
Ha estat una història d'alegries, d'amics i també d'amargors i d'amenaces de mort.
Però ja aviso que segurament algun dia m'hauré de posar les piles i tornar. Estic completament segur que EspaÑa no sabrà guanyar i es reactivarà el moviment independentista. I, si jo no puc, tant de bo hi hagi un paio que obri un bloc i sigui esclau d'aquest anhel com ho he estat jo.
Moltes gràcies a tots, encara que em permetreu que sobretot els hi doni a ART que ha estat tan servil com jo.
Per qualsevol cosa podeu trobar-me a twitter on penso seguir –de moment–.
Ep!, se m'oblidava, d'aquí uns dies anul·laré la possibilitat d'escriure comentaris, seria una manca de respecte trigar molt a moderar-los.
Moltes gràcies i Visca Catalunya lliure!
