I un Govern PSC-Junts-ERC?

Escric aquest post més amb el cap que amb el cor. 

I sé que idees així enfureixen els independentistes, però, veient que un milió s'han quedat a casa, potser ja no m'importa gaire què pensen...

És evident que, davant la possibilitat d'un tripartit o d'un PSC-Comuns amb ajuda de PP i VOX, caldria intentar "salvar els mobles". És a dir, no donar els mil càrrecs de la Generalitat al PSC (o al PSC-Comuns). 

Una coalició PSC-Junts-ERC que, encara que malauradament significaria la presidència d'Illa, la majoria continuaria estant en mans d'independentistes. Això sí, la coalició hauria de portar la condició de pactar un concert econòmic per a Catalunya. Fins i tot és molt possible que el govern espanyol veiés amb altres ulls donar la recaptació d'impostos a Catalunya si el president no és sobiranista. 

Diguem que l'independentisme podria aprofitar una època de transició per aconseguir recursos, fer de la necessitat virtut. A més, donat que és igual fer polítiques per acontentar els independentistes (no voten i tant els hi fa que mani l'espanyolisme), aprofitaria per fer totes les coses que per complexos no es fan, és a dir, ampliació d'aeroport, etc... 

Qui rebrà els pals serà Illa. 

I veuríem el gris Illa partint-se la cara amb els seus per tenir la clau de la caixa dels impostos i/o negociant una quota catalana o "cupo". 

Ara ve una època de pragmatisme. Potser les estructures d'Estat ens les propiciarà el PSC. I si no s'aconsegueix res, aleshores sí, Junts i ERC que surtin del govern... 

Però cal tenir amplitud de mires, aliar-se amb l'enemic per a un profit posterior. El problema no és que no ho entengui el votant, el problema és que no hi ha capacitat intel·lectual per veure que això seria un cavall de Troia. 

A l'art de la guerra hi ha ensenyaments tan bons com L'èxit a la guerra s'obté acomodant-se acuradament el propòsit de l'enemic o Si coneixes l'enemic i et coneixes a tu mateix, no necessites témer el resultat de cent batalles.

I Puigdemont? 

Doncs que faci un pas al costat temporal. Que, sense la pressió de l'amnistia, es prepari per a les properes eleccions catalanes.