Hi havia una vegada uns catalans que sabien lo poca cosa que eren, però els reconfortava dissimular-ho.

Els posaré uns exemples perquè vostès vegin la misèria d'autogovern que tenim.

-El Govern no pot crear una Denominació d'Origen.

-Ni un impost a la banca (i menys un Banc!).

-Fins i tot tampoc té autoritat perquè el president de la Generalitat tingui escorta fora de Catalunya.

Ja ho veuen... L'autogovern serveix per tenir mitjans de comunicació deficitaris i endollar els amiguets.

No vull imaginar que serà demanar recaptar tots els impostos i pretendre rebaixar el dèficit fiscal... Per cert, una cosa que El País ja es va afanyar a dir que el mandat de les urnes evidenciava que els catalans no volen un "cupo" basc.

Però aquest és un post que el podria haver escrit fa 30 anys, 10, 1 i, fins I tot, d'aquí 10 anys, pel que veig...

Doncs això –i resumint– la brutal centralització, judicialització i anticonstitucionalitat de la política han convertit les decisions del Parlament en residuals. És igual qui mani si no hi ha esperit de ruptura. És més, l'espanyolització del Parlament l'ha transformat en un circ on no es legisla absolutament res (encara que per això també hi participa el Constitucional).

El Govern ja no serveix de res important. I encara menys quan et vigilen i controlen. No cal anar gaire lluny per saber que el ministre Montoro va arribar a controlar totes les factures que pagava la Generalitat. És més, els avenços els enviava amb retard perquè volien saber si els bolígrafs que necessitava Ensenyament no portessin publicitat subliminal del procés...

Doncs això no ha canviat, la Generalitat segueix finançada a dos anys vista i amb bestretes...

Feta aquesta introducció, aquests dies estem veient que el català se l'agafa amb paper de fumar:

-Vull una llista conjunta.

-Vull llistes separades.

-Vull un nou partit

-No votaré perquè representa autonomisme.

-Odi a Puigdemont.

-Odi a Junqueras.

-Odi als processistes.

-La meva bandera és la creu de Sant Jordi.

-No votaré perquè ha aparegut un partit independentista identitari.

-Vull el mandat de les urnes, però que sigui de la legalitat a la legalitat.

Aquí l'independentisme, igual que l'exèrcit de Pancho Villa.

Som els reis del drama, el català em recorda la cria de macaco que es tira per terra fent un númeret si la seva mare l'aparta de la seva falda.

Sí, ho han endevinat, amb aquest començo una sertie de posts de comiat.