sábado, abril 09, 2016

El presidente valenciano Ximo Puig también cree que el que sobra es el gobierno español...

Hace un día escribí este post ficción en el que las comunidades podrían eliminar el estado y confederarse ellas solas sin la necesidad de un gobierno central en Madrid...
La entrada se llenó de comentarios en contra de esa posibilidad federal, incluso, aunque ello conllevara la desaparición de España y facilitara que Catalunya fuera un estado.

El título de ese artículo mío estaba escrito en interrogante... Más una provocación que un anhelo pero lleno de estrategia.

Bien, hoy nos enteramos de lo que podría ser un primer paso hacia esa futura realidad...


El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha declarado que, o bien se convoca la Conferencia de Presidentes autonómicos “con carácter inmediato” o necesariamente “tiene que haber una autoconvocatoria de presidentes autonómicos” porque considera que “hay que dar solución al desvarío institucional del Gobierno de España”.

Así, el president ha insistido en que la desviación del déficit de las administraciones públicas españolas “no se puede residenciar en las comunidades autónomas”, sino en las decisiones políticas, y ha apuntado a la reforma fiscal, a la imprudente desviación en la Seguridad Social o la amnistía fiscal, porque “si hay pérdidas de ingresos, se desequilibran las cuentas”. Todo ello, ha indicado Puig, “está provocando un grave daño a la credibilidad de España en Europa”.

Por esta razón, el President considera indipensable la celebración de la Conferencia de Presidentes, porque “hay que abordar conjuntamente el problema del déficit y las soluciones”. Considera que se trata de “un tema de país, de todos los implicados, de todas las administraciones” porque “no tiene sentido” que solo una administración tome las decisiones. “No es un planteamiento lógico ni constitucional” y, además, cree que no puede ser permanentemente “una decisión unidireccional” desde el Gobierno Central.

En este sentido, Puig considera que el gobierno en funciones “tiene abierto un conflicto” con las comunidades autónomas que provoca “una situación de deterioro institucional muy negativo”.

Además, en iguales condiciones Puig considera que los presidentes autónomicos podrían exigir al Presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, el cumplimiento de la parte del déficit que les corresponde porque “no lo ha cumplido”. Además, Puig ha lamentado que Rajoy “tome decisiones que nos afectan a todos sin nosotros haber participado en ellas”. Puig ha subrayado que España “es un estado compuesto y aquí no hay uno que decide por todos: todos tenemos que decidir”.

YA VEN...
Se empieza por querer solucionar el déficit y se termina creando un estado confederal...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

4 comentarios :


  1. Jordi. eso de confederal, lo decia el Duran.

    Si estuviera el Sanchez en la Moncloa, seguro que el Puig diria otra cosa, al menos en publico.

    ResponderEliminar
  2. Ja ho sé, deixam xalar i riure...

    ResponderEliminar
  3. Em posa els pels com escarpies, Jordi, que hi hagi algú a espanya, fora de Catalunya qui planteixi la possibilitat d'una confederació de comunitats, al marge de madrid.

    Deixa'm fer-te una observació:

    Lligant aquest debat amb el de la llengua d'una futura Catalunya independent, on el castellà fos cooficial durant uns anys, ens trobarem amb la possibilitat del problema d'una confederació amb una espanya futura; confederació amb una confederació.

    La necessitat de que els no adaptats a la nova realitat lingüística catalana tinguin cabuda, farà necessari que les oficialitats del català i castellà siguin obligades, almenys durant uns anys. Passat aquest període, la realitat del país de cara al mon, farà necessari que hi hagi una o dues llengües natives oficialitzades i les restants, considerades llengües estrangeres. Es a dir, els Català i Occità-Aranès com a naturals i el castellà com a llengua estrangera.

    Durant aquest període les ingerències del govern espanyol, seran constants tant mitjançant organismes oficials internacionals com a través dels residus de la seva vella política a casa nostra. Es a dir, els neofranquistes del PP-C's i els eunucs del PSOE.

    En un darrer intent, abans que això no passi, les forçes polítiques espanyolistes al parlament de Catalunya intentaran la adequació de la nostra constitució al punt de fer possible la federalització amb territoris de parla catalana EN EL FUTUR; tot i que aquests, per aleshores, encara formin part d'espanya. Una federació de territoris espanyols podria fer que la unió amb espanya, en el futur, fos inevitable de cara a analitzar la preponderància del castellà al parlament català, si no es clarifica la posició de les llengües en els futurs -parlament i senat-.

    Amb el temps, un anorreament del català enfront del castellà, en una Catalunya independent, podria comportar l'assumpció d'aquesta darrera llengua en l'imaginari col·lectiu, deixant marginalitzada la realitat antropològica, lingüística i cultural del país.

    Arribats a aquest punt, el següent pas seria fer pedagogia per la unió amb una espanya ja confederada, i contemplada la possibilitat d'una federalització amb la resta dels països catalans a la nostra pròpia constitució (punt que ja han contemplat diversos ponents en tractar-ne com hauria de ser aquesta), ens trobariem de facto amb un referèndum per la mateixa. Un sentiment espanyolista en el imaginari col·lectiu català motivat per l'aprenentatge i us d'una llengua no natural dels països catalans, ens duria a una re-unificació dels territoris ibèrics, i novament a l'assumpció de la norma castellana sobre la nostra. Si això arribés a passar, els garants de la gran espanya haurien guanyat per sempre.

    Ja no hi hauria motiu per a una nova separació, ni econòmica, ni social, ni política, ni cultural.

    Alguns ja veuen de lluny que ens escapem temporalment, però es volen anticipar aprofitant les oportunitats que els ofereixen la manca de governabilitat espanyola, la possibilitat de l'assumpció de funcions pròpies de l'estat. I aquí els unionistes tant del PSC-PP-C's i CSP-Podem, a Catalunya, no s'hi faran esperar. Si ells s'ho veuen avenir, s'hi agafaran com un clau rogent per tal que la DUI es demori tant com sigui possible i fins i tot, amb l'ombra de l'espanya federalitzada, el desig d'anar-nos-en quedi molt per sota del 50%.

    Si això els hi falla, la següent en sortir d'espanya serà el País Valencià, seguint-lo molt a prop d'Euskal Herria.

    Per això, Jordi, compte amb el que desitges, perquè podria esdevenir-se realitat!!

    ResponderEliminar
  4. La força del nacionalisme espanyol rau als interessos dels poders factics. Las estrategias dels partits politics es veuràn, com sempre, modificadas dins dels marges que la necessitat de fixació del electorat els permetin.
    L'impuls asociacionista que mostra el president valencià trobarà el seu limit en la teórica consecució d'alguna mesura restrictiva de la imposició disposada per en Montoro (si de cas) y en la paternal cobertura de la rojigualda "king-size" y el "mas España". Ni la resta dels països catalans tenen, ja no la cobertura social, si no tampoc la dispensa de la oligarquia i la resta de poders factics d'ambit local que Catalunya disposa per obra i gracia de CDC; ni a Espanya s'hi concedirà cap marge que pugui representar una expansió de la idéa federalista i/o una reducció de la concepció unitarista d'Espanya, encara que sigui necessaria la tan manida aliança PP-PSOE-CS per tal de reafirmar-la. Crec que haurem de seguir fen camí solets i esforçar-nos per no perdre embranzida per que es veuen avenir temps en els cuals, el mes feble dels nostres enemics, es comportarà com un monstre amb nosaltres.

    ResponderEliminar

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...